Va aprendre música de petita amb el famós compositor Enric Granados , va completar després la seva formació amb els professors Marshall, Más i Secarrant, Rosa Culmell i al Conservatori del Liceu.El seu debut professional va tenir lloc al Palau de la Música Catalana el 1913. Inicià una carrera internacional que la portà als principals escenaris del món. Consagrada a la música de cambra i als grans oratoris, va fer concerts formant part de diverses agrupacions catalanes, entre les quals va destacar la "Societat Obrera de Concerts", fundada per Pau Casals. El 1927 va tenir lloc una de les seves estrenes més importants, "Cançons epigramátiques", d'Amadeu Vives.
Amb l'esclat de la guerra civil es va veure obligada a emprendre el camí de l'exili. Després d'una tournée per diferents ciutats europees , va fixar la seva residència al Brasil , i després a Buenos Aires, on va debutar i interpretà el seu repertori espanyol . Va col·laborar amb músic Manuel de Falla, a Argentina, interpretant-ne el repertori.
El  1946 tornà a Barcelona, on va comptabilitzar les seves activitats amb l'ensenyament: va exercir de professora de cant al Conservatori Municipal de Barceona. Va gravar al piano "Disset cançons catalanes" dels més importants compositors catalans . També va ensenyar cant i piano als Cursos Internacionals de Santiago "Música en Compostela"..
Deixeble fidel de Pau Casals, Enric Granados i Manuel de Falla, , va saber comunicar a les seves deixebles una musicalitat excepcional i una dicció perfecta. Alguns crítics l'han recordada, sobretot, per les interpretacions de la cançó espanyola -Granados, Vives, Falla-; altres, per la música argentina o brasilera, que ella donà a conèixer a Catalunya després del seu exili per terres americanes ; altres no han oblidat com cantava les melodies d'Alió, Pedrell, Casals -que sovint la dirigí-, Vives, Pahissa, Nin, Millet, Frederic Mompou, Homs, Montsalvatge i Bonet. Oberta als nous corrents musicals, va estrenar obres de Schönberg, Gerhard, Halffter, Falla, Psyché, Rodrigo, entre altres.